e hënë, maj 14, 2007

CARTES A MÀRIUS TORRES.

Després de un parell de mesos sense obrir un llibre, vaig comprar, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, les "Cartes a Màrius Torres" de Joan Sales i començo a llegir-les en els meus viatges ferroviaris d'anada i tornada entreTerrassa i Barcelona.
Paro atenció en que Sales parla dels fets immediatament posteriors al 18 de juliol de 1936, pel que fa a la ciutat de Barcelona, d'una manera distinta a allò que, d'alguna manera, és la tesi oficial com s'explica en el llibre de Cris Ealham que citava el Jordi fa poc en el seu blog. Segons Sales són les forces d'ordre públic de l'Estat i la Generalitat (guàrdies d'assalt , guàrdies civils i mossos d'esquadra) les que sufoquen la rebel·lió i és després que els anarquistes surten al carrer, s'apropien del mateix i comencen a imposar el terror davant la passivitat dels governs central i català, sense que en el fons el seu paper hagués estat decisiu per aturar la rebel·lió.
En canvi, en el llibre de Ealham i altres fonts, es parla que els anarquistes tenien un pla preventiu davant la possibilitat d'un cop d'estat i que van actuar seguint aquells plans fins dominar la situació un cop els militars foren derrotats.
No sé quina és, al capdavall, la versió més ajustada a la realitat del què va passar. Però és important el punt de vista de Sales en les seves cartes perquè és la seva percepció del moment d'una gran part de la població, i cal pensar que molta gent es va asustar i va fugir davant la possibilitat, després confirmada per la realitat, que els poders públics s'inhibirien davant els pistolers de la FAI i les seves bestieses.
Sales assumeix que, encara que al bàndol republicà hi ha enemics de Catalunya com els membres de la FAI, l'única manera de defensar Catalunya dels seus botxins més perillossos és lluitar per la República. Però es planteja com deixar que s'iniciés la revolució va marginar a més o menys la meitat de la població que votava a la LLiga i va afeblir notablement la causa republicana i, per tant, catalana.
Sense aquesta passivitat de Companys entre d'altres, s'haguéssin pogut incorporar uns elements catalans equiparables als que dins el PNB van lluitar per la República a l'exèrcit basc ?