e hënë, qershor 18, 2007

FATXENDERIA DEL BARÇA I DEL PAÍS.

El Barça ha recollit l'esperit de F.Pujols, quan deia que arribaria un dia que els catalans aniríem pel món i ho tindríem tot pagat. Semblava que aconseguirien sis o set títols i que els altres equips, en comptes de jugar, es dedicarien a fer un homenatge i un paseíllo al Barça abans dels partits.
Aquest exercici de supèrbia ens ha dut a una de les temporades més tristes que recordo, sobre tot pel fet que la plantilla és, o ens han fet creure, molt bona i superior a la del R. Madrid. Però l'esforç, la fe i les ganes també tenen el seu valor a la vida.
El Barça d'aquest any ha esdevingut un paradigma del que és el país. Som tan bons que la culpa que la cosa no rutlli sempre ha de ser dels altres, és a dir, de Madrid. Però si en el rànking de creixement econòmic per comunitats autònomes, Catalunya està al mig de la taula, alguna cosa falla si comunitats com Múrcia o Navarra creixen molt més. I no tot es pot explicar per polítiques discriminatòries envers Catalunya. Faríem bé de ser més humils i anar sense tanta fatxenderia. Igual que el Barça.