e enjte, tetor 20, 2005

LA POBRESA AL MÓN

Avui llegeixo un article de J. Borrell a EL PERIODICO i comenta que cal una acció dels estats i, en particular, de la Unió Europea per tal d'adoptar polítiques que redueixin la brutal diferència entre el nivell econòmic que hi ha entre els països desenvolupats i els africans, que són aquells on hi ha un índex de desenvolupament humà més baix. I reflexiono el següent: fins a quin punt és possible adoptar aquestes polítiques per part d'estats o organitzacions interguvernamentals? No tenen més pes dins l'economia mundial las multinacionals Nike, General Motors o Danone que els propis estats? Poden els estats o organitzacions interguvernamentals donar una altra cosa que una miserable almoïna?
A la UE li pot interessar posar una fàbrica de cotxes a Bucarest. Pot tenir la voluntat política de fer-ho perquè interessa assimilar a l'ordre econòmic europeu els països de l'Est, i fins i tot Turquia. Però, no és decissiu que aquest interès també és compartit per, posem per cas, una multinacional com Renault?. Donat que Àfrica està fora del comerç internacional, tindria aquest interès Renault per fer el mateix a Àfrica?
Em sembla que aquestes polítiques per apropar el nivell de vida de la població de la UE-15 respecte a altres països no arribarà a l'espai africà, especialment al sub-saharià. Però seguiran trucant a la nostra porta, bé sigui a la tanca de Melilla o fent un creuer per l'estret de Gibraltar.