EL CONSELL CONSULTIU

Sembla que ara el Consell Consultiu farà possible l'acord sobre l'Estatut al setembre. Aixó crec que és una altra mentida de la política catalana. El que cal és un consens al qual no s'ha arribat en 18 mesos de ponència. Per arribar a aquest consens és necessaria voluntat política i assolir-la no té res a veure el que digui el Consell. El Consell, a més, està format per membres nomenats a instància dels diferents partits, per la qual cosa serà difícil que arribin a unanimitats en els temes calents. Una unanimitat donaria, si més no, una força moral al seu dictamen però si aquest es basa en majories, com crec que passarà, no aportarà res de nou.
El que farà falta al setembre, insisteixo, és voluntat politica d'arribar a un acord i evitar el ridícul que suposaria l'exercici de filibusterisme més gran de tota la història parlamentària mondial. Els partits tampoc poden perdre de vista que, recolzat o no pel Consell Consultiu, un text clarament inconstitucional no serà aprovat a Madrid o ho serà amb rebaixes que costarien d'acceptar. Però la situació tampoc és còmoda per a Zapatero doncs, a més de la paraula donada, després del Plan Ibarretxe i el seu rebuig a les Cortes, un fracàs del text català demostraria l'il·lusori del nuevo talante i la España plural. En definitiva,és possible que l'Estatut sorti endavant si es fan les coses amb el cap, s'aprofita l'ocasió potser única en molt de temps i la voluntat política dels partits catalans els fa pensar més en el país i no en interessos personals. Almenys que s'aprovi aquí i veurem la talla política de Zapatero si és capaç de domesticar a les bésties del seu partit (Guerra, Ibarra, Chaves, Vázquez, etc).