Aguirre, o la cólera de Dios.

Després de sentir les paraules de Esperanza Aguirre, cal extreure algunes conclusions:

A) La més important és que ningú es pot creure que això sigui un lapsus, sinó una forma de entendre Espanya.

B) La Sra. Aguirre ha reconegut que Catalunya és una nació. Si Catalunya no és territori nacional, on s'enquadra? Serà com a territori de l'Estat espanyol, i així reconeix Aguirre que aquest estat és plurinacional i que, com a mínim, hi ha dos nacions: Catalunya i la resta d'Espanya. Catalunya seria llavors una nació sense estat com Lituània quan estava inclosa a la URSS o Eslovàquia quan formava part de Txecoslovàquia, i seria legítim que aspirés a l'element que li manca per ser un estat segons el Dret Internacional Públic: la sobirania.

C) Però coneixent la Sra. Aguirre, no podem descartar que pensi que Catalunya és una colònia. En aquest altre supòsit, versemblant amb el tarannà ultradretà del personatge, caldria dir que, segons les normes establertes per la ONU després de la II Guerra Mondial, es van tenir que descolonitzar tots els territoris ( per cert, menys el Sahara Occidental, gràcies a la "gloriosa" intervenció de la metròpoli espanyola, que va sortir d'allà al crit de "El último que apague la luz").

Què deu representar Catalunya per a Esperanza Aguirre, dins les seves concepcions territorials?