LA CARTA DE MARAGALL

M'ha fet molta il·lusió rebre una carta del president Maragall aquesta setmana. Se'm convida a participar en el proper referèndum que, encara que avui ha de ser aprovat definitivament al Senat, ja està fixat pel 18 de juny. De fet, es curiós que la carta porta data de 12 de maig de 2006, la vaig rebre fa dos o tres dies i avui, si no vaig errat, estem a dia 10 de maig de 2006. Aquest home té precognicions, com si fos un personatge de "Minority Report" i ja té molt clar que avui no hi haurà un vot negatiu d'ERC que faci endarrerir la consulta.
En principi, la carta tindria que ser, des d'un punt de vista institucional, adreçada a que la gent participi en una consulta electoral. Però la redacció del document no deixa cap mena de dubte de que hem de votar els catalans en frases com "d'ara endavant serà una eina essencial per al nostre autogovern" o "estableix les bases perquè Catalunya disposi de més recursos per poder créixer i progressar".
El president vol que tothom vagi a votar i està temerós que la gent no ho faci. La seva popularitat està tan baixa que em sembla que tindria més èxit si es presentés al "Mira quien baila" per tal d'aconseguir vots. Participar en aquest programa tampoc seria la cosa més esperpèntica que ha fet en els últims anys. S'ha cremat tant en els últims temps que el cadàver està carbonitzat, ja no queda ni ADN per fer la identificació. No obstant, la gent del PSC tindrà que tirar sang que guardin del personatge sobre les seves cendres, per tal que revisqui com ho feia Dràcula al film "Dràcula, príncipe de las tinieblas" i tornar a presentar l'espectre a les properes eleccions.